lunes, 29 de abril de 2013

Tipus de hiperlèxia


Segons com diuen els autors, Darold, A. i  Treffert, MD., la hiperlèxia pot dividir-se en 3 subgrups:


Hiperlèxia I: Coneguda amb el sobrenom de “xiquets brillants” o “neurotípics”. La característica d’aquest tipus és que el xiquet comença a llegir a una edat precoç. Aquest fet succeeix perquè una figura adulta li llegia un llibre, el qual el nen després llegeix. Al principi, la lectura es fa de memòria, però més avant el xiquet ja llig verdaderament. Aquesta conducta es dóna entre els 2 i 4 anys d’edat i no està associada a Trastornes de l’Espectre Autista (TEA), al no ser un trastorno no precisa tractament.

Hiperlèxia II: Aquest tipus d’hiperlèxia sí que és un símptoma associat al TEA, per tant, hi ha que donar un tractament per combatre'l. Les característiques que es poden observar són: lectura precoç, amplia capacitat de memòria i gran facilitat amb els nombres. A més de ser un tipus de TEA, el pacient que tinga hiperlèxia de tipus II pot haver sigut diagnosticat amb el síndrome d’Aspenger.

Hiperlèxia tipus III: Aquesta hiperlèxia és la que més s’assembla a l’autisme i és la menys freqüent. És detectada a edats inicials, al voltants dels quatre anys, però va desapareixent amb el temps. Els seus trets característics són: lectura precoç, amplia memòria, trastornes sensitius, ecolalia (repetició involuntària de frases o paraules dites per altra persona), fòbies i temors, inversió de pronoms i tendència a ordenar objectes. A més, s’observa que els xiquets amb hiperlèxia III tenen una millor relació amb els seus familiars que a persones amb la mateixa edat o similar.
En suma, la relació que trobem entre els tres tipus d’hiperlèxia és que en totes la lectura precoç apareix com una característica principal. La diferència que hi ha entre elles és que poden estar relacionades directament amb l’autisme o ser un trastorn d’aquest.


Darold, A. i Treffer, MD (2011). Hyperlexia III: Separating ‘Autistic-like’ Behaviors from Autistic Disorder; Assessing Children who Read Early or Speak Late. WMJ. Vol. 110. Nº6. Pàg. 281-286.



No hay comentarios:

Publicar un comentario