Diagnòstic

Hiperlèxia no és un diagnòstic en si mateix. En realitat, és un símptoma que es combina amb una àmplia gamma de discapacitats relacionades amb el llenguatge, com l'autisme o trastorns de l'aprenentatge no verbal, com la síndrome d'Asperger, trastorn de dèficit d'atenció, o d'altres que també pot coexistir amb hiperlèxia (Richman, 1997). 

Eventualment, a mesura que el nen creix i madura, el fet que aquest xiquet tinga problemes per funcionar en la societat no depèn directament de la hiperlèxia, sinó del trastorn associat (l'autisme, trastorns de l'aprenentatge no verbal, com la síndrome d'Asperger, trastorn de dèficit d'atenció, etc.). Per tant, la hiperlèxia no és la causa principal dels problemes de socialització dels xiquets hiperlèxics. 

Existeixen distintes proves estandaritzades, com és el CLOZE que mitjançant diverses activitats (com omplir buits) aconsegueixen arribar a conclusions on es veu en quines àrees els hiperlèxics tenen major problemàtica, com son per exemple les dificultats en els processos de cohesió textual i control.