Aplicació a l'aula

 Com hem vist, la hiperlèxia és un símptoma de un trastorn associat: com potser el autisme o altres trastorns generalitzats del desenvolupament. O, inclús, un símptoma de discapacitats intel·lectuals com el síndrome de down. Per tant, a classe hem de seguir les mateixes pautes que realitzaríem per aquest trastorn. És a dir, si el xiquet a més de hiperlèxia també presenta autisme, hauríem de seguir una rutina molt pautada, sense imprevistos, i informant al alumne, en tot moment, sobre l'activitat que anem a realitzar. A més, cal ser molt clars quan indiquem al xiquet que volem que faça o que volem que deixe de fer.

         

Per altra banda, hem de tindre en compte, que els xiquets hiperlèxics tenen una gran capacitat per a la lectura, però el seu principal problema és la comprensió lectora.

Per aquesta raó, si haguérem de tractar amb un xiquet amb hiperlèxia, seria necessari millorar la seua lectura comprensiva.  Per aconseguir açò, existeixen diverses estratègies que ens poden ser molt útils, com ara: 

   

• Llegir un text per paràgrafs i posar títols a cadascun dels    paràgrafs per saber de què tracten. 
• Fer resums. 
• Preguntar si podríem substituir alguna part del text per les nostres paraules per a que aquest diga el mateix. 
• Anticipar-se al text i preguntar de què pot tractar el text o com pot continuar la història que llegim. 
• I quan ja hem acabat el text, podríem fer reflexionar als xiquets sobre quines preguntes ens podríem fer sobre aquest text si es tractara d'un exercici. 

També altres tipus d’exercicis molt pràctics són per exemple: 

• Proposar situacions reals com llegir un diari, o una recepta de cuina. 
• Realitzar un dibuix sobre allò que han llegit. 
• Exposar diverses frases desordenades i que els alumnes hagen d’ordenar-les per a que tinguen sentit. 

A més, existeixen programes per millorar la lectura, l’escriptura i les habilitats metacomprensives com el programa PROMELEC. Aquest projecte s’aplica a alumnes de 2n cicle i 3r cicle de primària. A més, segueix una seqüència didàctica de dificultat progressiva que consta d’activitats inicials senzilles, associar frases i il·lustracions, treball amb sinònims i antònims, formulació de hipòtesis, etc.

   D'altra banda, per tal de tractar els problemes de socialització d’aquests alumnes, seguiríem les mateixes pautes que amb altre tipus de xiquets. Però ens ha cridat l'atenció el mètode cooperatiu d’ensenyament recíproc, ja que permet als xiquets treballar la lectura en grups heterogenis de forma cooperativa. Així treballem la socialització i la lectura al mateix temps. 

  Aquest projecte començaria amb la lectura en silenci d’un fragment, després el mestre faria preguntes que poden provocar dificultats de comprensió. A continuació, els alumnes parlen sobre les preguntes i el text. Després, el mestre assigna a un dels alumnes la responsabilitat de resumir el text i contestar a les preguntes. Més tard, es canviaran els rols dels alumnes.