Aplicació a l'aula

 Com hem vist, la hiperlèxia és un símptoma de un trastorn associat: com potser el autisme o altres trastorns generalitzats del desenvolupament. O, inclús, un símptoma de discapacitats intel·lectuals com el síndrome de down. Per tant, a classe hem de seguir les mateixes pautes que realitzaríem per aquest trastorn. És a dir, si el xiquet a més de hiperlèxia també presenta autisme, hauríem de seguir una rutina molt pautada, sense imprevistos, i informant al alumne, en tot moment, sobre l'activitat que anem a realitzar. A més, cal ser molt clars quan indiquem al xiquet que volem que faça o que volem que deixe de fer.

         

Per altra banda, hem de tindre en compte, que els xiquets hiperlèxics tenen una gran capacitat per a la lectura, però el seu principal problema és la comprensió lectora.

Per aquesta raó, si haguérem de tractar amb un xiquet amb hiperlèxia, seria necessari millorar la seua lectura comprensiva.  Per aconseguir açò, existeixen diverses estratègies que ens poden ser molt útils, com ara: 

   

• Llegir un text per paràgrafs i posar títols a cadascun dels    paràgrafs per saber de què tracten. 
• Fer resums. 
• Preguntar si podríem substituir alguna part del text per les nostres paraules per a que aquest diga el mateix. 
• Anticipar-se al text i preguntar de què pot tractar el text o com pot continuar la història que llegim. 
• I quan ja hem acabat el text, podríem fer reflexionar als xiquets sobre quines preguntes ens podríem fer sobre aquest text si es tractara d'un exercici. 

També altres tipus d’exercicis molt pràctics són per exemple: 

• Proposar situacions reals com llegir un diari, o una recepta de cuina. 
• Realitzar un dibuix sobre allò que han llegit. 
• Exposar diverses frases desordenades i que els alumnes hagen d’ordenar-les per a que tinguen sentit. 

A més, existeixen programes per millorar la lectura, l’escriptura i les habilitats metacomprensives com el programa PROMELEC. Aquest projecte s’aplica a alumnes de 2n cicle i 3r cicle de primària. A més, segueix una seqüència didàctica de dificultat progressiva que consta d’activitats inicials senzilles, associar frases i il·lustracions, treball amb sinònims i antònims, formulació de hipòtesis, etc.

   D'altra banda, per tal de tractar els problemes de socialització d’aquests alumnes, seguiríem les mateixes pautes que amb altre tipus de xiquets. Però ens ha cridat l'atenció el mètode cooperatiu d’ensenyament recíproc, ja que permet als xiquets treballar la lectura en grups heterogenis de forma cooperativa. Així treballem la socialització i la lectura al mateix temps. 

  Aquest projecte començaria amb la lectura en silenci d’un fragment, després el mestre faria preguntes que poden provocar dificultats de comprensió. A continuació, els alumnes parlen sobre les preguntes i el text. Després, el mestre assigna a un dels alumnes la responsabilitat de resumir el text i contestar a les preguntes. Més tard, es canviaran els rols dels alumnes.

Diagnòstic

Hiperlèxia no és un diagnòstic en si mateix. En realitat, és un símptoma que es combina amb una àmplia gamma de discapacitats relacionades amb el llenguatge, com l'autisme o trastorns de l'aprenentatge no verbal, com la síndrome d'Asperger, trastorn de dèficit d'atenció, o d'altres que també pot coexistir amb hiperlèxia (Richman, 1997). 

Eventualment, a mesura que el nen creix i madura, el fet que aquest xiquet tinga problemes per funcionar en la societat no depèn directament de la hiperlèxia, sinó del trastorn associat (l'autisme, trastorns de l'aprenentatge no verbal, com la síndrome d'Asperger, trastorn de dèficit d'atenció, etc.). Per tant, la hiperlèxia no és la causa principal dels problemes de socialització dels xiquets hiperlèxics. 

Existeixen distintes proves estandaritzades, com és el CLOZE que mitjançant diverses activitats (com omplir buits) aconsegueixen arribar a conclusions on es veu en quines àrees els hiperlèxics tenen major problemàtica, com son per exemple les dificultats en els processos de cohesió textual i control.

Conclusions

Una vegada realitzada la investigació poden concloure que la hiperlèxia és l'habilitat de lectura temprana. La majoria de xiquets hiperlèxics tenen característiques del trastorn de l'espectre autista com per exemple manierismes motors, necessitats de rutines, habilitat social complexa... Per allò, una gran majoria dels hiperlèxics són diagnosticats com autisme, perquè no existeix un diagnòstic exacte per a la hiperlèxia. També, hem pogut comprovar que aquesta síndrome no és molt coneguda i per tant no está estudiada amb profunditat, les investigacions que hem trobat són recents i, a més, la majoria són en llengua estrangera. Com aplicacions pràctiques a l'aula, hem de tindre em compte que hem de fomentar la comprensió lectora i la habilitat social.

Per tot això, hem volgut fer aquest treball per a donar a conèixer aquesta síndrome, ja que com a futures docents pensem que és important coneixer-la per poder tractar de la manera més adequada als alumnes amb hiperlèxia.

Casos pràctics

Respecte als casos pràctics no hem trobat molta informació ja que no és una síndrome molt coneguda i, a més, la majoria de casos es diagnostiquen com autisme. En aquest article (Darold A. Treffert, MD. (2011). Hyperlexia III: Separating ‘Autistic-like’ Behaviors from Autistic Disorder; Assessing Children who Read Early or Speak Late. WMJ. VOLUME 110 • NO. 6) hem pogut trobar diferents casos que tracten la hiperlèxia.

Caso pràctic 1

A mother wrote: “Reading the summary on your website is like reading the description of my daughter in every way. She was a late talker, socially avoidant with those she didn’t know well, and began reading at age 2 ½ or so (it’s hard for me to tell when she started, as I assumed she was memorizing books until this point). In your words, she was ‘autistic-like’ but the diagnosis never seemed right on a number of measures. She was diagnosed with autism a few months before she turned 3, but it never quite fit. After 15 months of interventions, she is now a normal (whatever that means) 4½ year old, and the consensus is that she was misdiagnosed. That said, she continues to display a number of precocious skills (reading, math, spatial skills, expressive language, etc) and, while not delayed in any measurable sense, she is also an unusual child with respect to social relationships (precocious these days), sensory issues, and activity level.”

Caso pràctic 2

JT’s mother read regularly to her children at nap time and bedtime. At age 3, JT would watch her mother’s lips intently as she read “Little Black, The Pony” to her. Then one day JT read the book to her mother instead of the other way around. The father was skeptical, and indicated JT had probably just “memorized” the book. Not so. Mother gave JT a newspaper article she had never seen before, and JT read it perfectly.

At nursery school, JT astonished her teachers as she read to her classmates. With formal testing, JT was reading at a 6th grade level at age 3 with full comprehension ability and otherwise neurotypical functioning. Eventually, JT’s classmates caught up with her reading ability. But her advanced reading skills continued to serve her well. She went on to become a successful attorney and mother who now reads regularly to her own children.

Caso práctic 3

GM was 5 years old when his mother first wrote to me in 2002. “GM was hyperlexic as a child. He showed autistic-like symptoms early on, but as language emerged, they have all but disappeared. He still struggles with vocabulary and usage, but thankfully he is a motivated child who is trying so hard to develop coping mechanisms to manage this unique learning style. As you know, there is much debate about hyperlexia and into which diagnostic category it falls. You have outlined them very well, I think. It was a long and difficult road for me as a mother trying to get a handle on things. I wish I had seen the article sooner.”

I received an 8-year follow-up from GM’s mother in 2010. GM was then 13½ “and doing exceptionally well.” At that time, GM was an A/B student. He was “on the quiet side until he was comfortable.” He had no sensory issues and did fine with friends and when in groups. “Earning a black belt in tae kwon do helped with confidence on many fronts. Skills-wise GM is a musical whiz. He has what you referred to once as super-abilities. He took classical piano for 5 years and played beautiful music, but the rock star in him loves drums. Once he discovered percussion, you’d think he had been playing them forever. His talent is innate.”

“GM knows he is hyperlexic. Sometimes when there is a big group talking all at once he has difficulty following the chatter. He experiences the same when there is a lot of unfamiliar information to digest in certain subjects like history and science. That said, he copes very well and is exceptionally comfortable asking for help or clarity. He is the sweetest, most thoughtful kid. He has a very kind heart that melts mine. I couldn’t be more pleased with his management of hyperlexia. He undoubtedly falls into the 3rd group you described. Though the early years were very challenging and often lonely, I treasure his leaps and tenacity. He is my hero.”

En aquestos tres casos, i especialment en el primer i el segon, els xiquets que tenen hiperlèxia foren diagnosticats des d'un primer moment amb autisme. 

Podem veure com tots els xiquets presenten una habilitat lectora precoç i solen tindre problemes en les interaccions socials. 

En el tercer cas, podem observar que a més poden tindre altes capacitats o habilitats desarrollades com és la música, degut a la seua sensibilitat i memòria auditiva.

Amb açò volem destacar que el recolzament de la família és molt important, ja que serà en la casa on es podran veure les primeres característiques i per tant es podrà obtindre un  millor diagnòstic.

Un diagnostic precoç afavoreix un millor treball amb el xiquet per a que puga desarrollar i millorar la seua habilitat lectora. La família i l'escola ha de ajudar al xiquet sobretot amb la comprensió de textos i en el desenvolupament de les habilitats socials, ja que són les principals carències de aquestos xiquets. 

A més, hem trobat videos, com els següents, que exemplifiquen clarament les característiques d'aquests xiquets hiperlèxics:

Característiques

Segons Jensen, Audra K en el llibre When Babies Read : A Practical Guide to Helping Young Children with Hyperlexia, Asperger Syndrome and High-Functioning Autism. Els xiquets hiperlèxis presenten una sèrie de característiques comunes, normalment associades al trastorn de l'espectre autista. Aquestes son:

-Habilitat lectora superior a la que correspon a la seua edat cronològica

-Dificultat a l’hora d’entendre el llenguatge verbal

-Presenten problemes en l’habilitat social

-Repeteixen (ecolàlia) o memoritzen l’estructura de la frase o paraules

-Necessitat d’establèixer rutines

-Major sensibilitat en l’olfat, tacte i audició

-Presenten temors i pors inusuals

-Tenen una gran memòria visual i auditiva

-Dificultat amb els conceptes abstractes

-Escolten selectivament

-Manierismes motors estereotipats i repetitius


                        

Tipus de hiperlèxia

Segons com diuen els autors, Darold, A. i  Treffert, MD., la hiperlèxia pot dividir-se en 3 subgrups:

Hiperlèxia I: Coneguda amb el sobrenom de “xiquets brillants” o “neurotípics”. La característica d’aquest tipus és que el xiquet comença a llegir a una edat precoç. Aquest fet succeeix perquè una figura adulta li llegia un llibre, el qual el nen després llegeix. Al principi, la lectura es fa de memòria, però més avant el xiquet ja llig verdaderament. Aquesta conducta es dóna entre els 2 i 4 anys d’edat i no està associada a Trastornes de l’Espectre Autista (TEA), al no ser un trastorno no precisa tractament.

Hiperlèxia II: Aquest tipus d’hiperlèxia sí que és un símptoma associat al TEA, per tant, hi ha que donar un tractament per combatre'l. Les característiques que es poden observar són: lectura precoç, amplia capacitat de memòria i gran facilitat amb els nombres. A més de ser un tipus de TEA, el pacient que tinga hiperlèxia de tipus II pot haver sigut diagnosticat amb el síndrome d’Aspenger.

Hiperlèxia tipus III: Aquesta hiperlèxia és la que més s’assembla a l’autisme i és la menys freqüent. És detectada a edats inicials, al voltants dels quatre anys, però va desapareixent amb el temps. Els seus trets característics són: lectura precoç, amplia memòria, trastornes sensitius, ecolalia (repetició involuntària de frases o paraules dites per altra persona), fòbies i temors, inversió de pronoms i tendència a ordenar objectes. A més, s’observa que els xiquets amb hiperlèxia III tenen una millor relació amb els seus familiars que a persones amb la mateixa edat o similar.

En suma, la relació que trobem entre els tres tipus d’hiperlèxia és que en totes la lectura precoç apareix com una característica principal. La diferència que hi ha entre elles és que poden estar relacionades directament amb l’autisme o ser un trastorn d’aquest.

Darold, A. i Treffer, MD (2011). Hyperlexia III: Separating ‘Autistic-like’ Behaviors from Autistic Disorder; Assessing Children who Read Early or Speak Late. WMJ. Vol. 110. Nº6. Pàg. 281-286.

Què és la Hiperlèxia?

La hiperlèxia és l'habilitat espontània i la fascinació de llegir paraules a una edat precoç, normalment abans dels cinc anys, sense ensenyament formal prèvi. Encara que ha sigut reconegut durant molt de temps que certs xiquets amb desenvolupament intel·lectual anormal mostren una habilitat per llegir major d'allò esperat, els autors que definiren inicialment aquest fenomen (Silberberg & Silberberg, 1967) indicaren que aquests xiquets posseeixen la característica extraordinària de descodificar o identificar paraules a edats molt prematures, manquen simultàniament de l'habilitat de comprendre el significat d'allò que lligen.  

Per què la Hiperlèxia?

Després d'investigar sobre la hiperlèxia ens ha paregut un síndrome molt interessant ja que els xiquets que el sofreixen presenten unes altes capacitats i molt d’interès pel llenguatge escrit i les matemàtiques; en canvi, tenen dificultats amb el llenguatge oral.

També ens ha cridat l’atenció el fet que els xiquets amb hiperlèxia tenen una altra forma d’aprendre la llengua, ja que gràcies a la seua excel·lent memòria visual i auditiva, memoritzen frases o conversacions senceres. En canvi, tindran problemes en socialització i rarament iniciaran una conversació.

En canvi, no cal destacar que la hiperlèxia no es tracta de la millor forma a les aules i que els xiquets que la sofreixen no reben tota l'ajuda necessària. Per tot açò, creguem que és important conèixer totes les característiques d'aquests xiquets ja que és responsabilitat del mestre detectar-les. 

Per saber quina és la millor manera d'actuar i de quina forma podem aprofitar les capacitats d'aquests xiquets, ens centrem, a continuació, en aquest camp, el de la HIPERLÈXIA.